martes, 8 de abril de 2008

Últim desig de la mami


La bombolleta Freixenet amb cara de sorpresa sóc jo amb la respresentant d'Estats Units al SOCHUM i el meu inestimablent elegant company Gerard.

lunes, 7 de abril de 2008

És l'hora dels adéus...

A petició expressa de la super-mama, faig una reobertura i retancament del blog amb les últimes fotos i comentaris. ladies and gentlemen..les imatges inèdites del viatge!

Fa pena que s'acabi no? Però tranquils que això no s'acabarà mentre tingui pols per escriure i cosetes per explicar.

Un petonet per tots



Per si algu dubtava de com de bé ens ho vam passar, aquesta foto ho deixa clar no? Ens diem ZIPI i ZAPE però no recordem quin dels dos era el ros i quin el morè.


I després de tanta foto de festa sé que començàveu a dubtar que realment haguéssim fet alguna visita arqueològica. Dons aquí està la prova de què som jove si tenim energia per tot. Us presento la piràmide del sol de Teotihuacan.


Adivineu qui era la més dormilega de l'expedició? jiji


I aquí està part de l'equip davant l'hostal de Mèxic DF. Un nom com "Coyote Flaco" suggereix un indret bastant més sinistre oi? Dons era una caseta molt bonica en un, igualment bonic, barri residencial.


I per acabar aquest recull d'instantànies: El secret més ben guardat del viatge..

LA CRESTA DEL GERARD!

Aquí el podem veure en un instant de la seva llaaaaarga preparació matinal. Si es que en aquesta delegació tenim de tot! Inclòs el nostre únic i inconfosible: metrosexual!


En fi,

Esto es todo amigos! (dic mentre mossego una pastanaga)

Seguimos...

Vam currar molt però també va haver temps de jugar! Yupi Yupi! Què bé ens ho vam passar a la Mexican Night! Observeu la cara de la head i el baby...


I aquí estem a la última nit (Farewell Party) entre angels i dimonis..(no ens confongueu..nosaltres som els que no portem ni ales ni cua)


I ..després de tantes mostres de curiositat i interès..ladies and gentlemen..let me introduce you: IAN!! El meu belga amb novia. jeje. Per cert, és el de l'esquerra.


I per acabar: Xènia en su salsa! Al banc amb les mans plenes de dolars! jeje.Observeu l'expressió de la seva cara com dient "Are you talking to me?"



He notat que he estat posant poquetes fotos de paisatge així que abrim i tanquem la secció "natura" amb una posta de sol des de l'hotel Aristos.


Permeteu-me la obbietat però: Què bonic és Mèxic!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La historia interminable

En exclusiva per aquest blog i en la nostra secció de prensa rosa: La Xènia i al seu xurry!!


Al you need is love..tralalalala...all you need is love...


Apurant les últimes copes...lo meu era un margarita però no sé ben bé què contenia la copa del Gerard (a part de bluetropic)



I seguint en la nostra secció d'alcohol..us presento la nostra (ja famosa) sangría. I les mans de la Ikuska! Si! La Ikuska...la què deia no col·laboraria. Dons va estar tota la nit al peu del canó!!! Al final l'stand va ésser bautitzat com "Barcelona means fiesta" i mentre servidora tirava confeti a tots els que s'hi apropaven, la Ikus vinga a servir sangria!! OLÉ!


Observeu siusplau les cares de relax i benestar que se'ns van posar només arrivar a Mèxic DF. jeje.

Bueno..a tots no..aquesta "piltrafilla" sóc jo al cim de la piràmide del Sol. (nota mental: tornar al gimnàs)

The End II

Els presento les reines de la nit. Anavem tant ben vestides que fins i tot de negre brillavem! (és un blog tan petit que la modèstia no hi cap. jiji)


The Black Widows of the Cabaret






El nostre adicte al "sucre moreno" abans de sonar-se un atracón. Mireu quina tendresa en la seva mirada.


La nostra princesa en mig de la pleb. Mireu com brilla!

martes, 1 de abril de 2008


With love
The 2008 WORLDMUN team

Compte enrrera...

Tic tac tic tac...això ja s'acaba! I quina pena! Mentre la Sìlvia intenta que la maleta li tenqui jo actualitzo per ultim cop aquest blog i la Xènia i el Gerard estant al centre comercial intentant trobar un perfum per una amiga del baby.

Fa un dia preciòs i tenim ganes de tot menys de marxar. Però, en fi, això sempre passa quan viatges. Ens ho em passat meravellosament bè que ès l'important, em fet amics i em après molt. Pel Gerard, la Sìlvia i el Carles, aquest ha estat el periode mès llarg que mai s'han estat fora de casa aixì que, com ja preveieu, aquests dies ha Mèxic seran una experiència innoblidable (sobretot pels centenars de fotografies que el gerard a fet!!).

Mentre escric, a fora es sent llunyà el soroll del tràfic i al pati interior els ocellets que avui estan cantant com mai (en un moment Mary Poppins he cregut que es venien a despedir). Sè que em faig pesada però no puc acabar aquest ùltim comentari sense tornar-vos a agraîr tot el que heu fet perquè poguem haver viscut aquesta experiència fabulosa. Mil gràcies de tot cor.

Ens veiem molt aviat carregats de abrasades i anècdotes epr explicar-vos.


he pensat en posar THE END però crec que el més adecuat ès

TO BE CONTINUED...